dilluns, 31 de desembre del 2012

És possible!

He trobat aquest vídeo a una ret social i m’agradat tant que l’estic compartit per tot arreu, i aquí no anava a ser menys.
Realment és curtmetratge per pensar. Per reflexionar en el que som, en el que fem, en el que podríem fer i no fem. I tot això, per a mi, està íntimament relacionat amb l’educació, i no em refereix únicament a la docència, que és l’àmbit que aquí  normalment ens ocupa, sinó a la forma de fer de cada dia. En altres paraules, és una forma d’entendre la vida.

Jo hi crec, i tu?


diumenge, 14 d’octubre del 2012

El que preocupa a Espanya i el que és realment preocupant.


Després de llegir segons quines declaracions, veure alguns vídeos i llegir altres articles, a un li fan ganes de sortir corrents d’aquest país.

Primer per la falta d’educació, com a valor, que tenen alguns, alhora de generalitzar o, més ben dit, insultar. Realment un ministre d’educació pot dir que és hora “d’espanyolitzar als alumnes catalans”? Però aquest senyor qui és pensa que és a més d’un ignorat?
Primer, els alumnes de tot d’estat espanyol són espanyols i per tant coneixen la seva llengua, així que a qui ve aquest a espanyolitzar?
Segon, si realment pensa que el sistema educatiu català no funciona, serà perquè l’espanyol tampoc, no? Ja que vivim a un mateix país i el sistema és igual per a tots.
I tercer, si el sistema educatiu no funciona, per què no inverteix en un canvi de millora i no deixa de fer retallades en el futur de les properes generacions?

Algun vídeo...
Després de llegir aquelles paraules del senyor Wert vaig topar amb un vídeo de la televisió pública catalana envers l’educació a Catalunya i a Finlàndia.
Realment els docents espanyols que al rodatge apareixien estaven més interessats a millorar l’educació a les escoles catalanes que no pas el nostre ministre i si no és així, per què estaven estudiant les causes dels bons resultats que tenen a Finlàndia?


I en aquest moment és quan a un l’entra la curiositat per saber: cóm és que a aquest país nòrdic hi ha tants bons resultats?, quina inversió hi ha per part de l’estat?, cóm és formen els mestres?, per què se’ls respecta tant als docents?... i, la que més mal em fa, què he de fer jo, com a futura docent, per poder-me’n anar allí a treballar?
És realment trist que el futur del nostre país, Espanya, vulgui sortir d’aquí corrents només acabar la carrera, perquè veu que això no va ni endavant ni endarrere i que aquí no se’ns valora.

P.D.: Sabeu què? Els mestres a Finlàndia, han d’estudiar 5 anys de carrera, però per accedir a aquest tipus d’estudis, primer han treure una mitja de 9 a l’expedient i passar una infinitat de proves, perquè per educar i formar a les futures generacions s’han d’encarregar els més preparats. Ahhh...! I a més, les famílies col·laboren en tot moment amb els educadors.
A què és igual que a Espanya?
Això és el que l'hi hauria de preocupar, senyor Wert!

Un artícle relacionat:
http://blogs.elpais.com/mamas-papas/2012/10/carta-abierta-ministro-wert.html
Clica aquí.

divendres, 14 de setembre del 2012

Dues de calç i una de sorra...


Crec que és un bon moment per analitzar un parell d’incoherències en l’administració pública, especialment, en educació, les quals es poden llegir perfectament al següent article: “Los centros podrán reclamar másprofesores para la elección de lengua”, del Diario de Ibiza.

Primer, hi ha vegades que les administracions diuen “no anem a realitzar un curs de formació, o el que sigui, perquè hi ha molt poca gent interessada o inscrita, per tant no ens surt rentable”.
Però pel que fa a la implementació del nou model lingüístic que ara funciona a algunes escoles de les Pitiüses, concretament 6, segons dades d’aquest mateix article, el qual només ha estat sol·licitat per un 13% dels pares de les Pitiüses (independentment que afavoreixi o no a una determinada llengua).
És a dir, aquesta regla de tres que indicava a l’exemple anterior que un curs no es realitza per falta d’inscrits aquí no funciona, doncs és anticonstitucional negar aquest dret a les famílies.
Ok, jo no propos llevar aquest dret a les famílies, però tampoc és just que la llei s’apliqui d’un caire per a uns i d’un altre per a uns altres, pels beneficis futurs que això pugui provocar.
En altres paraules, potser d’aquestes accions es pot extreure que a alguns no els interessa tenir una societat més formada, però si més vots a les properes eleccions, no?

Següent, parlem de menys professors per retallades, però ara les escoles que vulguin demanar professors extra per a implantar aquest model lingüístic ho podran fer? Però això què és? S’estan rient de nosaltres o què?

I per acabar, menys mal que de tant en tant se’ls hi ocorre alguna de bona: crear una central de compres per reduir les despeses dels centres. Però a veure quan tarden a implantar-ho, perquè si han de tardar el mateix que en començar les obres de l’escola Es Pratet, podem esperar asseguts. 

dissabte, 16 de juny del 2012

M'encanta!


M’encanta!
I really like it!
¡Me gusta! ...

I no ho dic en més idiomes perquè no en se més.

Avui, només aixecar-me, he vist aquest escrit a la web i he quedat meravellada.
Algú, amb nom i cognoms i amb una capacitat de reflexió i redacció increïble, ha explicat, amb paraules que tothom pot entendre, el què passa a les nostres illes amb el català per culpa d’alguns polítics. Els quals és pensen que, per simplement ser-ho, saben més de polítiques educatives que els especialistes.

No obstant, la societat de les illes, la qual pertany a un centenar de cultures diferents, si més no, els hi ha donat una lliçó que crec que no oblidaran. Aquesta és pot resumir amb una frase: a les illes hi ha dues llengües i els qui hi resideixen ho saben i ho entenen!

En altres paraules, només el 13 % de les famílies d’Eivissa i Formentera han triat el castellà com a llengua d’escolarització!
El catalá com a llengua vehicular!

divendres, 8 de juny del 2012

Aquesta és la opinió, d’almenys 500 persones, de la comunitat educativa d’Eivissa!


Crec que no es menester explicar perquè els educadors de la Pitiüsa major es queixen.
Estan tristos per les retallades que ha sofert l’educació pública de les Balears i per aquest motiu mostren la seva disconformitat amb una performance.

Després, que a quelcom espavilat se li ocorri dir que els mestres no tenen imaginació o que no saben expressar els seus pensaments amb educació i respecte!

Ultima hora Ibiza.

Per llegir l'article clique aquí.

Diario de Ibiza.

Per llegir l'article cliqueu aquí.

28 boixos a un aula d’infantil!


Quelcom que hagi treballat amb nens sap que, depenent de l’edat, no pot tenir al teu càrrec més d’un nombre determinat. No perquè siguis un inútil i no puguis afrontar aquesta feina, sinó perquè els boixos tenen necessitats i no les pots atendre totes alhora.

Doncs bé, als polítics això els hi és igual. Volen més retallades i ara, per haver de pagar menys professors, haurem de tenir més al·lots per classe. Però que passarà quan estiguis a una classe de P3 (infants que encara no han complit els tres anys i altres que els acaben de complir) i un nen es faci pipi a sobre? Com fas per canviar-lo i al mateix moment vigilar o tenir cura dels altres 27?

Segur que quelcom espavilat se li ocorre pensar: es que els nens de tres anys ja no es poden fer pipi a sobre!
I jo dic: i això on està escrit?
Tots els nens tenen el seu ritme i n’hi ha que, amb tres anys, encara no estan preparats per al control d’esfínters!

PD: qui no sàpiga que és això del control d’esfínters (potser algun polític que fa normatives sense sentit) que s’abstingui de parlar del nombre adient d’infants que s’han de tenir per aula, per favor!

Per llegir l'article, cliqueu aquí.

dimecres, 16 de maig del 2012

Un acomiadament forçat!


He trobat per una xarxa social l'enllaç d'aquest article i m'ha fet angoixa.
És la mostra de la disconformitat d'una professora que creu que les retallades que, a partir d'ara, es succeiran en educació no van encaminades cap una educació de qualitat, ni molt menys.

Per què titulo aquesta entrada amb la paraula “acomiadament”? Doncs, perquè aquesta professora veu com, sense voler-ho, no podrà fer com toca tota la seva feina i que, per tant, vol mostrar als usuaris de l'educació pública (pares, mares i joves) que si no arriba a atendre totes les necessitats d'aquests, no serà perquè ella sigui incompetent.

Vos deix aquí un anticip:

Val la pena llegir-ho sencer!

dilluns, 7 de maig del 2012

No m'agrada!



En haver llegit aquest titular m’he espantat.
He seguit llegint el cos de l’escrit i, en efecte, és per tenir por.
Tenint en compta la informació que es planteja i sumant-li l’increment d’alumnes per aula i les retallades en educació, penseu què el que ens ve serà fàcil de digerir?

Crec que no, però més val començar a fer entendre als que ens envolten que, per millorar la situació, les retallades no són un bon camí! NO SÓN LA SOLUCIÓ!

dissabte, 28 d’abril del 2012

“Necessitem bons educadors amb valors”


Aquest és un dels subtítols d’un dels articles que ha sortit aquesta setmana al suplement Mola del Diari d’Eivissa. Aquest escrit és la transcripció de l’entrevista que em va fer na Marian Arabí.

M’agradaria que, qui tingui temps, la llegeixi, doncs és l’explicació de la posada en marxa d’un nou projecte de Mans Unides al que jo particip.
Aquesta activitat que s’està iniciant consisteix en portar a les escoles, o grups de joves, els contes de SuperPepo, un noi que pretén fer entendre a les noves generacions els Objectius del Mil·lenni i la importància de les nostres activitats a la vida diària per poder aconseguir aquestes fites, algunes d’elles valors socials oblidats.

Altrament, en aquestes línies també es deixa veure la meva opinió envers la importància de la tasca educativa que portem a terme tots els adults com a exemples a seguir per als boixos i, més concretament, la tasca dels educadors com a guies.

Esper que vos agradi!!


P.D.1: hi ha una errada a la capçalera. Jo no soc directora de l’Escola de Temps Lliure i Animació s’Espurna, sinó directora de temps lliure titulada per ells.
P.D.2: per alguna raó quan cliqueu a sobre de la imatge dóna error, però si vos poseu a sobre de l'enllaç de la nova pestanya que s'obri i li doneu a "INTRO", si que va.


Suplement Mola del Diari d'Eivissa 25/04/2012, per Marian Arabí.

divendres, 30 de març del 2012

Extraescolars, sí o no?


Primer. Què són les activitats extraescolars? Doncs, segons el Diccionari Català“són qualsevol de les activitats pedagògiques o d’esplai a les quals assisteixen VOLUNTÀRIAMENT els alumnes fora de l’horari escolar”.

He marcat la paraula voluntàriament, perquè pens que és molt important que els nens facin les activitats que els agraden a ells, no als seus pares. Està clar que han de ser tasques adients per a la seva edat i que els aportin quelcom benefici o donin resposta a alguna de les seves necessitats. Incloses aquí també les lúdiques, perquè no oblidem que els nens són nens i la seva major tasca és jugar, doncs mitjançant ella APRENEN.

Segon. Extraescolar sí, però en la seva justa mida. No és adient, sigui quina sigui l'edat dels infants, acabar les activitats a les 19.00 h., ja que després encara han d'arribar a casa, dutxar-se, fer els deures, sopar i RELAXAR-SE.

Per tot això, crec que és interessant llegir aquest article.
Esper que vos agradi.
Salutacions.

dilluns, 26 de març del 2012

Autoestima és igual a felicitat...

Avui he vist un vídeo que m’ha fet reaccionar.
Vos deix aquí un parell de frases que he estret d’ell per veure si vos fan ganes de mirar-ho:
- ¿Alguna persona es pot dedicar 60 anys a la mateixa feina?
- No s’aprèn amb experiències negatives, només s’agafa por.
- Què cerquen els nens? Què cerquen les persones adultes a partir de determinada edat? La mateixa resposta per a preguntes semblants: Amor.
- La malaltia és l’efecte, no és la causa.
- La gent optimista i feliç rendeix el 65 % – 100 % més.
- Tot allò realment important s’aprèn abans dels tres primers anys de vida.
- La realitat no existeix, la crea la ment i aquesta només veu allò que vol.
- Llegeix, llegeix-li i llegeix.
- “El món està en mans d’aquells que tenen el coratge de somiar i de córrer el risc de viure els seus somnis”.

Crec que només amb aquestes idees a una ja se li obri l’apetit de la curiositat, no?

divendres, 23 de març del 2012

Per fi les institucions educatives comencen a reaccionar…


Encara que amb retard, les nostres institucions en relació a l’educació han reaccionat. La UIB, els instituts i les escoles de les Balears han deixat veure el seu punt de vista envers les noves mesures que està prenent el Govern de les Illes Balears davant del nou paper de la llengua catalana al nostre context.

Per saber més:
"La UIB rechaza la política lingüística del Govern" de Diario de Ibiza.
Estatut d'autonomia de les Illes Balears (Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears).
Llei de Normalització lingüística de les Illes Balears (Aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986).

dilluns, 19 de març del 2012

“Zoquete” és un terme massa suau.


Realment no se que dir que no estigui dit a la reflexió de l’article, però vull expressar la meva preocupació en aquestes línies.

Com pot ser que la referència legal més important envers educació a Espanya digui que l’etapa de 0 a 3 anys no és educació sinó conciliació? Això que vol dir? Que l’educació comença quan a una determinada persona li sembla adient? Educació no és tot el procés de creixement d’un subjecte?

Només "Zoquete"?
Realment pens que:
1r – Com se trien els ministres? Basant-se en els seus coneixements envers aquell tema o envers què?
2n – Realment el Senyor Ministre pensa que l’etapa EDUCATIVA DE REFERÈNCIA dels futurs adults i governants d’aquest país no és rellevant? Doncs, sí la resposta a aquesta qüestió és afirmativa, crec que hi ha moltes altres persones que mereixen molt més el càrrec de Ministre d’Educació, Cultura i Esport que no pas aquest senyor. Com per exemple, qualcú que sàpiga el què posa a les Llei Orgàniques d’Educació i que valori totes les Etapes Educatives pel seu valor propi.

Queda clar el meu punt de vista, no? ;-)

dilluns, 5 de març del 2012

Un article que em va semblar interessant


A parlar s'ensenya, més o menys, però a escoltar?
I a resoldre conflictes? 
I a fer les coses amb sentit?

Totes aquestes qüestions m'ha sorgit en llegir l'article que aquí vos deix.
Realment m'ha semblat interessant.
Esper que vos agradi a valtros també.

dijous, 16 de febrer del 2012

Quina manera més incongruent d'estalviar...


Estic començant a pensar que aquests que ens governen pensen amb el cul en comptes de amb el cap....

Com es poden llevar coses que ens ajuden a estalviar i reutilitzar en temps d'escassetat?
I, encara que no estiguéssim en temps de crisis, quin mal els hi fa tornar a fer servir els llibres de text d'anys anteriors?



No és només una eina per castigar les comunitats autònomes que convoquen oposicions enguany, és molt pitjor!

Si al nou temari s’obvien accions actuals com les noves tecnologies o conceptes del segle XXI com el canvi climàtic, anem endavant o endarrere?